"Tortilla y croquetas" la película

Haciendo un ejercicio de introspección que me ha costado más de una sesión de psicoterapia, al final he sacado de mis entrañas algo que hacía mucho tiempo que me perturbaba, mi "opera prima", el desatascador de mi alma retorcida y compleja. Para ello he adoptado el método DOGMA, lo que hay es lo que se graba, no os voy a aburrir con todo el manifesto Dogma que de todos es conocido.

Sin más dilación, aquí os dejo con la que será la película más premiada de la historia del cine. 

Muchas gracias por adelantado y mis más sinceros agradecimientos a la Señora Sinde por haberme dado un empujoncito de 35 millones de € (evidentemente ha escrito el guión y la imagen estática en medio del vídeo es su gran aportación visual...) para producir esta obra maestra!!!, gracias Sinde, de todo corazón. Me guardo el resto del discurso para la entrega de los premios Goya, Oscars, leones... 

Una de braves... diferents

Mmmmm!!! com m'agraden les braves (aquí segur que discutiriem si les del Tomàs... ho deixarem per un altre dia, encara que les del Tomàs guanyen pel golejada a les del 3 estrelles de Madrid!!!).

Jo n'he fet unes de ben diferents, amb moniato. Ara us ho explico:

Primer hem de fer els moniatos al forn com quan fem la castanyada, agafem tota la polpa i quan estigui freda, la posem en porcions petites en un motllo per fer glaçons i cap al congelador (fins aquí molt fàcil!!!). Un cop passades 24 hores, les desmotllem tal que així...

 per que ens quedin uns cubets de moniato amb la forma que vulgueu (dependrà és clar del motlle on els poseu...)

Una vegada desmotllats, els rebossem amb farina, ou i pa ratllat ben finet...

i les posem a fregir amb l'oli ben calent (sinó, el rebossat es desenganxarà del moniato!!)...

Quan estiguin ben doradetes per fora, les retirem i les punxem amb un escuradents (no utilitzat!!!) per veure si s'ha descongelat del tot (normalment, quan el rebossat està doradet, si les peces no son molt grans, es descongelen ràpidament). i ja podem montar el plat. Jo aquí he fet una salsa picantona (per allò de les braves...) a base de maionesa, tomàquet, una mica de pimentó vermell fumat i una mica de guindilla (tot plegat combina prou be amb el dolcet del moniato).

I aquí teniu el resultat final...

Amb una mica de pesto també queden molt bones (serà per salses!!!).

Apa a disfrutar!!!

komo mola el kalimotxo!!!!

Dissabte a la tarda, un amic de l'escola dels bessons fa la festa d'aniversari (fins aquí tot correcte, políticament correcte...). Agafem l'autobús per pujar fins el Carmel on hi ha la casa on se celebra l'onomàstica infantil. Comença a fer un fred d'aquells que glacen les parts que sobresurtem més del cos (tu ja m'entens...). Però ai amics, quan arribem a la casa, sorpresa!!! no és una casa qualsevol, és una casa okupa, però collons quina casa: jardí, terrassa, llar de foc, arbres amb amaques... tot un lujo senyores!!! mal cuidat, però un lujo!!!. Be, jo ja estic curat d'espant (qui més qui menys te un passat que més o menys es pot explicar), però vaig tornar a aquelles festes de joventut on ens barrejavem tot tipus de gent amb l'excusa d'anar a veure un concert a una casa okupa (sempre mola fer una estona d'antisistema...). Mentre els pares es miràven els uns als altres, jo em petava de riure (per dins, és clar...) i els nens (okupes i no okupes, o sia amics del que feia la festa) s'ho passaven d'allò més be, no m'extranya, amb la quantitat de terreny que tenien per fer animalades!!!. Fins i tot vem menjar (això si, tot vegetarià) i hi havia algunes coses curioses, com unes croquetes de llenties amb anous i quelcom dolç que no estava pas malament, també hi havia hummus i més coses (crec que ninguna feia riure d'aquella manera que fan riure aquelles trufes màgiques...). Total, una vetllada okupa força divertida on ens ho vam passar molt be els okupes, els que veniem d'okupes i els nens, que ho van okupar tot en un segon (aquests si que en saben d'ocupar espais pel morro...).

Aquí us deixo unes foticos (no en vaig fer moltes pq cada vegada que veien un flaix algú posava cara d'espant... en realitat és broma, tots molt bona gent).

The brownies (como la película)

Alerta, alerta!! bajada de azúcar, debemos actuar lo más rápidamente posible!!, Doctor haga halgo que el paciente se nos va!!. Sudor frío en la cabeza del galeno, una gota que resbala por su nariz, la mente a 1000 revoluciones por segundo... "ya lo tengo, he dado con la sloución", traigan el instrumental que este paciente no va a morir hoy como me llamo James, James Brown... pero a partir de ahora me llamarán James Brownie, Jajajajajaj!!!. Y el tio lo salvó de la manera más original, haciendo unos brownies de cojones y la cosa salió bien, tan bien que el Doctor se puso el nuevo sobrenombre y terminaron todos compartiendo rico pastelito de chocolate hipercalórico...

Todo está documentado, gracias a Wikileaks tenemos las fotos, aquí quedan...

girada del rebés mola más su perfección arquitectónica...

Y la fiesta terminó así...
(aquí debería de ir un vídeo de James Brown cantando "I feel good" pero resulta que los señores de facebook no me dejan colgar el post en su página por que el vídeo es "abusivo...", eso según ellos. Ya sabemos todos que al señor Brown le molaban los polvos mágicos y los caramelitos de colores que te ponen contento, pero de aquí a no dejar colgar este inocente post sobre unos putos brownies, esto si que me parece de LOCOS!!!)

Un altre platillo

Com hem anat fent aquests últims dies, aquí teniu un altre platillo, pot semblar simple i auster, però està molt bo.
 

Son sardines marinades amb pera i reducció de vi de misa (amén!!)

Una combinació curiosa on es barregen àcids (el marinat de les sardines), dolços (la pera i la reducció) i la textura suau de les sardines amb el cruixent de les peres (que no han de ser molt madures). També podem fer una variant fent bullir els rectangles de pera amb el vi, una pell de llimona, una branca de canyella i sucre (com si féssim peres al vi) i així aportarem nous aromes i una textura més suau a les peres.

Apa, a disfrutar!!

El secreto mejor guardado...

Empieza la rueda de prensa (bueno, os dejamos que este bloguero al que tenemos secuestrado la escriba por nosotros, no queremos rebelar nuestra identidad...).

Sabeis esa canción que dice "más allá del mar habrá un lugar...", bien, pués ese lugar existe y es nuestro laboratorio (tampoco os diremos hacia que mar debeis ir...) y en él, hemos desarrollado el 1r prototipo de super gafapasta ultrajetter 23-001 con toda una serie de prestaciones nunca vistas (y nunca mejor dicho!!!) que os van a volver loquit@s!!! JAJAJAJAJ (esto va con eco...).

Aquí teneis las gafapastas definitivas!!! parecen cutres... y lo son, pero están llenas de sorpresas como por ejemplo el cristal ultrafino, tan fino que ni se ve ni se toca (o sea, que no hay cristal!!), así podreis verlo todo tal y como es en realidad. También tienen incorporado el sistema BrainTwitter: al poneros las gafas, un sofisticado y complejo mecanismo invisible os va a entrar por la oreja y se conectará avuestro cerebro, descargando a la voz de YA! todo el software necesario para todas las aplicaciones de twitter que exsisten y las que no!!!.

Con esta conexión (que porsupuesto incorpora wiffi de última generación) también se os cargará en vuestra materia gris toda la enciclopedia británica y de regalo las obras inéditas de James Joyce...).

Lo que une estos tecnologicamente abanzados macarrones parece celo y en realidad lo es. durante los estudios realizados, uno de los insigths más recurrentes fué: "a mi me mola pegar celo a las gafas que se me rompen, da un aire mucho más nerd...", así que nos hemos abanzado y ya le hemos incorporado el celo para que sean totalmente cool desde el principio!!! (JAJAJAJA otra vez con eco...).

Y por último la prestación más importante de todas!!! estas gafas te pueden salvar la vida... si algún día os quedais aislados del mundo (cosa que puede llegar a pasar...) podeis desmontar las gafas y con el calor de vuestro aliento y unas 150h, cocereis los macarrones y os los podreis comer y vivir unas cuantas horas más para poder pensar si continuais aislados o os reincorporais al mundo mundano!!!.

Nuestra organización es tan secreta que hasta se nos ha olvidado su nombre, pero no os preocupeis, como tenemos secuestrado al niño que teclea nuestras divinas palabras, ya recuperaremos la clave de acceso para recordarlo y volvereis a tener notícias nuestras... (JAJAJAJA ahora con el eco a tope!!!).

Gafapastas, este diseño va a ser vuestra perdición y el principio de nuestro gran imperio!!!!!

El misteri de la Vila de Gràcia...

Vet aquí una vegada una Vila tranquila on hi havia de tot per a tots... .
La gent d'aquesta Vila, va veure com una gran ciutat l'engullia, però va pensar que això seria beneficiós i ho va admetre, més comunicació, més comerç... . Van passant els anys, passa una guerra molt dura i la Vila convertida en barri, continua igual. Però un dia arribà a la gran ciutat un gegant anomenat Ikea, vingut del fred ( molt fred i molt rós ), que era com una mena de centre comercial on era molt fàcil entrar però molt dificil sortir, ja que l'interior anava canviant a mesura que tu t'hi passejaves per dins. les parets s'anaven movent a mesura que tu abançaves i només la màgia et permetia sortir d'allà ( això si, amb una emprenyada de collons!!! ). Bé, ara direu: què té a veure Ikea amb Gràcia? doncs que tinc la certesa de que el senyor Ikea a comprat el barri de Gràcia per convertir-lo en un gran magatzem de mobles i sinó, només fa falta que us passejeu pel barri a diferents hores del dia i veureu un curiós fenòmen que fins ara només es donava als grans magatzems de mobles suecs: carrers que canvien de direcció, grans testos de flors que apareixen i desapareixen en curts espais de temps per taponar l'entrada a segons quins carrers, curioses linies verdes pintades a terra que obliguen als conductors a pagar peatge amb el cotxe aturat, uns bolets en forma de consolador gegant que surten i s'amaguen del terra amb una facilitat pasmosa... . És una teoria de la conspiració? NO!!!, és un fet constatable. Ara només falta saber si el señor  Millet està darrera de la venta del barri al senyor Ikea!!!!.

una tapeta i un postre...

Com us anava dient l'altre dia, estic inmers en una bogeria creativo-gastronòmica i aquí us deixo dos platets més.

Apa a disfrutar-ho!!!. Son molt fàcils de fer a casa, amb el nom del plat ja podreu treure la recepta (si penseu una mica...) ;-)

 

Palletes de Yuca amb pesto d'avellanes

Mató del Pirineu sobre galeta de mandarina, maduixots, menta fresca i confitura de pell de mandarina

Una de tapas!!!

Ha estat canviar d'any i de cop i volta m'han vingut unes ganes de cuinar que fan fredat!!. Bé, jo crec que ja fa uns mesos que passa quelcom dins del meu cap, perquè em vaig comprar una llibreta i no paro d'escriure receptes com un boig!!. Haurem de fer alguna cosa, perquè jo a casa no tinc espai ni començals per fer totes aquestes coses!!!. de moment us deixo un petit aperitiu que si que l'he fet a casa.

 Son unes escopinyes amb el seu suc, safrà i oli de cilantre fresc (sona força be...). La veritat és que és molt fàcil de fer, ara us ho explico.

Comprem unes escopinyes fresques al mercat (que siguin ben maques!!), les posem en una cassoleta amb un rajolí d'aigua i les obrim al vapor. Les treiem de la closca i reservem el suc que han fet. Amb aquest suquet, fem una infusió de safrà i li afegim gelatina neutre (si és de sobre Royal, calculeu mig sobre per 250ml d'infusió). posem les escopinyes en un moltlle de fer glaçons (en el meu cas ho he fet en un de molt xulo que vaig trobar a Ikea que fa barretes). Ho posem a la nevera perquè cualli durant uns 30 minuts.

Per fer l'oli de cilantre fresc, agafarem un manat de cilantre, oli de girasol i mitja llimona. Pasarem pel turmix les fulles i l'oli fins que ens quedi ben verd i tot seguit i afegirem unes gotetes de suc de llimona perquè no s'oxidi i perdi color. I ja està!!! per servir-ho, podeu posar una mica de safrà en pols o uns brins del mateix per sobre de la gelatina i ho decoreu amb uns fils de l'oli de cilantre.

A veure si us agrada. Si puc aniré fent altres plats mentre busco algú que tingui una cuina en condicions per poder fer un menú tot sencer i poder tornar a disfrutar del plaer de cuinar i del millor, que és veure com la gent disfruta menjant!!!

Apa, salut i bon 2011!!!

Limpiadores multiusos

Deixem-nos de tonteries, que ja s'han acabat els nadals! i hem de parlar de coses sèries : " los limpiadores multiusos ". Aquest és un món fantàstic i inesgotable, multitud de productes que ho fan tot!!, Jo em pregunto, si amb un producte d'aquests podem netejar-ho tot, perquè collons n'hi ha 100 al mercat?. És la mateixa casa que fa diferentes marques perquè ens tornem idiotes mirant quin és el més bo i al final en comprem 5 de diferents per provar la seva eficàcia? o realment necessites un producte per netejar la taca que t'ha deixat el producte amb el que has intentat treure la taca que t'ha deixat un altre producte?. No ho se, però el cert és que les taques d'oli segueixen sense marxar!!.
Un altre aspecte a tenir en compte, no se si us hi heu fixat, és que en els anuncis sempre surt una senyora completament exceptica a aquest tipus de liquids màgics, aleshores es deixa acompanyar pel camera i el presentador fins a casa seva, que curiosament és un immoble que no ens podem permetre el 95 % de la població i què passa?, doncs que està feta una merda. Com és possible que amb una casa tan gran no et puguis permetre un equip de neteja integral!!, vol dir això que quanta més pasta té la gent, més guarra és? o és que prefereixen gastar-se la pasta amb coses més necessàries que la higiene de la llar, si tenen la casa així, com tindràn la roba interior?, potser la porten neta perquè la renten amb el producte màgic del qual estavem parlant. No ho se, però és un tema en el que hem de pensar tots junts.

unas papas fritas!!!!

Me levanto y digo, me voy a comer unos huevos fritos con papas, cosa fácil de hacer y más rápida de comer!!. Pero no, no es así y os lo voy a explicar: pelo las papas y de lo que tenía en la mano, después de la operación, me queda un pequeño huevo deforme que no pesa ni la mitad de lo original. Pongo la sartén al fuego mucho antes de tirar el aceite, con lo cual al poner las papas se produce una reacción atómico-nuclear que hace que todo el aceite a 190º se desparrame por la encimera y en consecuencia se vaya al suelo. Primera reacción, utilizar la mano como muro de contención con la consiguiente quemadura de la hostia, pero una luz interior te dice que los Reyes magos te han traído un aspirador cojonudo. Intentas sorber el aceite hot! con el aparato , que evidentemente se jode y tu te quedas más jodido. Desesperado de la vida haces un coctel Molotov y lo tiras a la cocina que evidentemente empieza a arder y te tienes que ir de casa por patas y en gayumbos. Como todo te da igual, vas al bar de la esquina y te compras una bolsa de patatas chips, te sientas en un banco del parque y mientras miras como los bomberos intentan salvar algo de tu casa, te comes las patatas y ves que tienen premio, lo abres y es un cromo de Arconada, miras la fecha de caducidad y te das cuenta de que es posible que en breve te duela la barriga, te levantas para ir a urgencias y resbalas con una mancha de aceite de un coche que perdía. Te caes y te mueres de la risa!!!