Màrketing humà

Fa uns dies escoltant la Rac1 vaig sentir una entrevista força interessant, no recordo el nom de l'entrevistat, però si que em va quedar gravat a la memòria el què va dir. Era un noi emprenedor i empresari que parlava de l'espiral en el que entres quan t'endinses en un projecte empresarial propi i de les conceqüències que això pot comportar. Les hores es fan curtes, et falten dies a la setmana, sembla com si mai tinguéssis prou temps per fer i abarcar tot allò que comporta el teu projecte. Pots arribar a deixar de banda amics, familia, aficions... en resum, no te n'adones i el projecte se t'ha menjat i el que és pitjor, que la mateixa dinàmica fa que lescoses comencin a no funcionar be en el projecte i o aquest acabi malament o el que és més segur, que tu acabis malament (físicament i mental). 

Va posar un exemple que em va semblar fantàstic, parlava de les 4 famoses P del màrketing: Product, Price, Place i Promotion, vaja, l'Abc de tota escola de màrketing, però amb la peculiaritat de que ell les havia adaptat a les persones. Explicava que ell havia entrat en un d'aquests espirals que va desenvocar en una paràlisi facial que el va mantenir fora de combat durant una bona temporada i aquí es va posar a pensar en tot el que havia fet, com ho havia fet i si era la millor manera d'enfocar la seva vida i plantejava el següent, aplicar les 4 P del màrketing a les persones perque de quant en quant ens paréssim una estona a reflexionar si estavem fent be les coses o el camí que seguiem ens acabaria portant a una situació de final no desitjat.

La conversió de les 4 P que va fer va ser aquesta:

• PARA
• PENSA
• PRIORITZA
• PLANEJA

Vaig pensar que això ja se m'havia passat pel cap més d'una vegada però que havia estat incapaç de verbalitzar-ho de manera tan clara. La meva primera reacció instintiva va ser la de PARAR a PENSAR què era el que estava fent i si ho estava fent be (de moment ja en portava 2 de 4...) i em vaig donar compte de que feia moltes coses i que potser no totes les estava fent be o si més no les podia optimitzar, això em va portar sense cap esforç a PRIORITZAR els temes que jo creia que eren més importants per a mi i els que em rodejen i tot seguit em vaig posar a PLANEJAR com podia rectificar i/o optimitzar situacions que fins ara creia que les portava be i potser estava equivocat. No se, però sembla com si tingués una sensació de tranquilitat que no la sentia com a tal abans de fer aquest petit exercici i la veritat és que el recomano al 100%.

No se si és un conyàs això que us acabo d'explicar i si m'he explicat be, però crec que PARAR, PENSAR, PRIORITZAR I PLANEJAR és una bona manera de encarar la vida tal i com està en aquests moments. Jo encara estic PLANEJANT (que potser és el més dificil de tot, però segur que si hi posem ganes sortirà be).

Val la pena provar-ho, veureu com alguna cosa positiva en treureu!!!

La foto es d'un moment fantàstic que vaig passar a Senegal on segurament "parat" en una amaca, estava "pensant" que les meves "prioritats" eren "planejar" el sopar d'aquella nit a la vora del mar...