divendres, 19 de novembre del 2010

Dijous paella!!!

Desde temps inmemoriables tot català sap que Dijous toca paella, tots els menús que trobis arreu del país, a la seva carta no hi falta aquest plat, amb més o menys gràcia, millor o pitjor fets, fins i tot paella express (d'aquelles que s'anuncien a l'entrada dels locals on hi han unes fotos que no corresponen al que et porten a taula...). La paella no és un plat fàcil de fer, te els seus secrets (com a gairebé totes receptes) i es necessiten moltes hores de vol per poder fer una bona paella. Potser un dels més importants és el fumet!!! és a dir, el liquid amb el que mullarem l'arròs i la xixa, n'hi han tants com persones en fan, cadascú el fa a la seva manera (jo per exemple li poso unes pells de taronja a les que primerament li elimino tota la part blanca interna, la que amarga i li dona un regust espectacular!!). També son diferents les paelles fetes amb el foc de casa o fetes amb llenya (de taronger si pot ser, el seu fum impregna aquest plat d'un aroma dolcet i agradable que et deixa més que satisfet). 
A qui no li agrada una bona paella compartida amb els amics!!. Per cert, jo crec que la més espectacular que he fet mai va ser tornant de festa amb uns amics a les 7 del matí, improvitzada i amb un cert grau d'alegria al cos que ens va deixar a tots com una seda!!!. I és que una paella senta be a totes hores, acabada de fer, passat un dia, freda... una paella sempre serà una paella.
Aquí us deixo la meva (ara només s'ha de posar a coure i llesta!!, però no em negareu que els productes tenen bona pinta!!!).

dijous, 18 de novembre del 2010

Bebidas frikis japonesas

Por culpa del trabajo (perdón, gracias al trabajo!!! actualmente es un don caído del cielo...) estaba buscando en la red tendencias sobre bebidas (muy generalista, pero ya teneis bastante información.. sinó igual tendrá que parecer un accidente... me refiero a vuestra muerte. Esto debe leerse con una música de terror de fondo, sinó no tiene gracia) y encontré lo que os voy a enseñar: la bebidas que lo están petando en Japón. Os podeis hacer una pequeña idea del nivel de frikismo al que vamos a llegar.
Bueno, empezaremos por algo relativamente senzillo (será para los nipones, por que a lo que a mi se refiere aún estoy intentando asimilarlo!!!).




Los fanáticos de los videojuegos seguro que conocen la saga "Final Fantasy" un juego de rol que ya hace muchos años que tiene verdaderos adictos. Bueno, pues en Japón (ya sabemos lo que pasa en ese país con los videojuegos...) han sacado al mercado una bebida basada en las pociones mágicas del mundo Final Fantasy (parece que la peña se cree que absorve los poderes de las pocimas... no se que sabor tiene ni quiero saberlo!!!)

En segundo lugar y subiendo el listón, una bebida láctea fermentada parecida al yogur, con sabores de frutas variadas y que se toma caliente (yo es que el iogurt caliente no me va mucho...).

Estamos a punto de despegar (seguro que si te tomas esto como mínimo dejas la tierra durante unos segundos...). Atención, solo se comercializa en Japón (por algo será...) y es la fantástica "Pepsi ice cucumber" si, si, una Pepsi hecha con pepino i con un color más que sospechoso... (como mínimo la botella es chula...).



Empieza la verdadera fiesta!! una bebida hecha a base de col fermentada y pimiento rojo  y se llama Coolpis, mal nombre para algo que debe entrar en la boca... (la base es el Kimchi, para los no versados en el tema, es una col fermentada que pica un huevo y se utiliza como base de muchos platos en la cocina coreana). Yo la probaría, el problema puede venir después: col fermentada, picante... me suena a festival de pedos como mínimo!!!

Se les va la olla!! sabeis cuando preparamos una ensalada con su tomate, su lechuga, zanahoria, aceite, vinagre... . Cuando terminamos de comer, en el bol siempre queda una aguita... pues los japoneses la envasan en latas y la venden como refresco!!!!. Esto ya empieza a ser lo mejor de cada casa, pero me guardo lo mejor para el final, de momento flipad con el agua de ensalada en lata.




Y para el final me guardo lo mejor!! esto si que es para flipar, pero como en las mejores épocas del LSD!! atención: LECHE MATERNA PARA ADULTOS!!!!! siiiiii, esta la peta del todo, es lo más, lo nunca visto (o imaginado, aunque la imaginación nipona veo que no tiene límites...). Lo mejor es que se puede comprar por la calle en máquinas de vending (a la altura de las máquinas expendedoras de braguitas usadas que también hay en Japón). Aquí os dejo la foto para que si la veis algún día, la compreis y hagais una regresión a vuestra más dulce infancia.

En serio, todo esto se vende en Japón y tiene éxito, la cual cosa no me extraña teniendo en cuenta que si sacaramos a la isla del sol naciente del planeta tierra y lo pusieramos en el espacio, seguro que les dariamos la bienvenida como habitantes de otro planeta.
Por cierto, os he contado que siento devoción por la cultura nipona?? (aunque después de este post seguro que no os lo creereis...)
Sayonara baby!!!!! 
 
 

dimecres, 17 de novembre del 2010

PP de Catalunya: la solució final

No em sentireu parlar gairebé mai de política, però avui faré una excepció i segurament el més bel·ligerant possible perquè crec que s'ho mereix. Aquest matí quan m'he despertat i he posat les noticies, he vist que les joventuts del PP de Catalunya havien penjat a la seva pàgina web un videojoc anomenat "Alicia Croft" on la candidata d'aquest partit es dedicava a disparar muntada sobre una gavina contra els "problemes" que estàn amenaçant Catalunya, bàsicament a estelades i a grups d'immigrants, per fer-los desapareixer del mapa. Un videojoc cutre com els que jugàvem quan erem petits, a l'estil "marcianitos...". 
Bé, sembla que per fi s'han tret la careta i es mostren tal com son i quina és la seva proposta electoral: la solució final al més pur estil de la que va proposar aquell senyor de bigotet a la 2ª guerra mundial, evidentment disfressada d'una suposada educació democràtica i amb consciència ciutadana (és el que la gent demana!!!).
Jo crec que ja s'ha traspassat la línia no només de l'educació, sinó també de la democràcia. Com pot ser que un partit que és diu democràtic s'atreveixi a fer una cosa tan descaradament extremista i el pitjor de tot, com és que se li permet seguir formant part del mon polític d'aquest país??. El tema de la immigració és molt delicat el toquis per on el toquis, però hi han uns límits i aquesta gent ja fa temps que els ha traspassat.
No valen les excuses de la candidata de que ella no sabia res sobre el tema, això encara ho fa més greu, ja que si la presidenta d'un partit no és capaç de controlar el que passa a casa seva, com es pot plantejar governar un país??.
Jo crec que ja n'hi ha prou i que tots en som conscients del problemes que patim, però després d'això què vindrà, posar un xiringuito repartint pistoles amb el seu logo per impartir justícia  ciutadana??.
Com diu aquell en clau de conya (però jo ho dic molt en serio): ALGÚ HO HAVIA DE DIR!!!

dilluns, 15 de novembre del 2010

Ot al pais de les meravelles

Poc a poc anem avançant, més a cop de foto que d'una altra cosa. És més difícil del què em pensava anar recopilant records, però bé podem començar per la nit de la castanyada de l'any 1996 quan en Flip, en Cristóbal i l'Oriol, una hora abans d'obrir per 1ª vegada les portes de l'Ot, encara estaven posant bombetes a les làmpades i si no recordo malament, intentant penjar el cartell de l'entrada i tot això combinat amb que teníem la sala plena (reconec que com que era el 1º dia hi havia més família i amics que altra cosa) i mentre en Cristóbal muntava la sala, en Flip i l'Oriol intentaven acabar la misse en place de tot el que havíem de servir aquella nit. Va ser una estrena apoteòsica, d'aquelles que no oblides mai (suposo que com totes les primeres vegades...).
Bé, us deixo algunes fotos més d'alguns plats que em porten bons records i si els voleu provar de fer, doncs ja sabeu només cal posar fil a l'agulla, si una cosa caracteritzava a l'Ot és que la cuina que feiem es podia fer a casa sense cap problema, potser només calia adaptar una mica la recepta a la tecnologia que teniem a casa i prou.
escuma de garotes de mar amb verduretes saltades
 
 
bacallà cuit amb oli d'all a 60º i pebrots comfitats amb espàrregs

 sopeta de taronja, granitzat de gerds i mil fulls de mató i llavors de rosella


diumenge, 14 de novembre del 2010

Més coses de l'Ot

El recull de la fantàstica història del petit restaurant serà llarga i amb tanta gent que va passar per allà, només els meus comentaris, potser son una petita part del conte. Així doncs ho anirem fent de mica en mica perquè la bossa de records és molt gran. De moment i vist l'èxit del post anterior (39 visites desde ahir!! tot un rècord per al meu blog...) us deixo amb unes quantes fotos més (algunes no son de gaire bona qualitat, però penseu que 1º les feiem amb camara analògica i vam tenir una de les primeres càmeres digitals que van sortir al mercat i la veritar és que no la dominavem molt be. Gairebé estem parlant de la prehistòria de la imatge digital!!!).

 crema de carxofes calenta amb gelat de llima i pebre i gambes de Palamós

 arròs de verduretes dolces i bacallà

 lassi amb pastisset de pinya i gelat de tè

 en Flip i en Fefe fent cuinetes (quantes FFFFF!!)

dissabte, 13 de novembre del 2010

Un restaurant que es deia Ot

El 31 d'Octubre de 1996 va obrir les portes un local sortit de la imaginació de 2 somniadors: en Flip i l'Oriol. Encara ara penso que tot va ser un somni, un d'aquells on passa de tot i que quan el recordes i fas un repàs et deixa un gust dolcet a la memòria.
A poc a poc aniré explicant la seva història que no per curta va ser intensa i emocionant. Ara de moment us deixo amb alguns dels plats que van néixer en aquest "país de les meravelles..."

 l'escudella de l'Ot

 farcellets de xai rostit i albergínia amb tomàquet deshidratat

taronja, mató menta i gerds





dijous, 11 de novembre del 2010

El arte de hacernos leer


Tenía ganas de escribir alguna cosa sobre un descubrimiento que hice gracias a un regalo, un libro (no es muy original, pero en este caso encerraba todo un mundo por descubrir!!).
El libro en cuestión se llama "lamentaciones de un prepucio" de Shalom Auslander, muy recomendable por cierto, pero no voy a hablar de él sino de la editorial!!!.
Una pequeña gran editorial llamada Blakie Books  situada en el barrio de Gràcia de Barcelona. ¿Qué tiene de diferente esta editorial? pues absolutamente todo!!! han recuperado el arte de no solo editar muy buenos libros (entrad en la web y mirad...) sino también de "hacer buenos libros". Hacer buenos libros no solo es que estén bien encuadernados y con todas las hojas (a "la caida de los gigantes" le faltaban creo que 2 capítulos enteros...), es más que eso, es tratar a un libro tal y como se merece, con cariño. Blakie Books lo hace y de que manera!! empezando por las portadas, las tapas duras, el diseño...todo!! hasta el olor a libro cobra otro sentido en esta editorial.
La verdad es que en estos tiempos que corren donde todo corre demasiado, esta editorial, aplica la teoría del bizcoco a la perfección (ya os explicaré en qué consiste esta teoría, me la explicó mi amiga Carola y tiene toda la razón del mundo mundial!!) y se nota que lo hacen con cariño (otra cosa de la que el mundo mundial está falto...).
Bueno, os recomiendo locamente que entreis en su web y mireis, usmeeis y disfruteis de algo que escasea en nuestro tiempo: gente que imprime su propio ADN en los libros que edita y los trata como algo más que un puñado de hojas.