Cap foto en aquest post, segur que no calen. Només vull parlar d'una experiència meravellosa on vaig tenir el plaer de participar el Divendres 5 de Novembre com a moderaror (o master of ceremonies com em va batejar l'Estarbase ...). Va ser la 1ª trobada de gastrobloc@ires al restaurant Ca l'Esteve on ens vam trobar tota una colla de bloc@ires als que ens uneix la mateixa passió: la bona cuina.
Jo no parlaré de temes de cuina, ja que tota la gent que hi havia en la trobada, en saben més que jo i els seus bolgs ja son enciclopèdies obertes sobre tot el referent al bon menjar i bon beure, jo vull parlar de la passió per una vocació.
Diuen que les vocacions s'estàn perdent i més si es tracta d'una vocació que no dona diners..., però jo, el Divendres vaig experimentar tot el contrari, tota la gent que hi havia a la trobada tenen la seva feina, els seus mal de caps, les seves preocupacions, però tot i així encara li treuen hores al dia per poder dedicar-se a escriure (i molt be!!) sobre el que més els agrada: les cuinetes. Això si que és vocació, però és que la cosa va més enllà, aquesta vocació és passional, ja no pel tema que toquem (la cuina és pura passió!!) sinó perquè tota la gent que vaig conèixer Divendres transmitia passió pel que feien i com ho feien.
Només vull feilcitar a tothom que tal i com estàn les coses avui en dia, encara tenen passió per alguna cosa i refelicitar-los perquè aquesta vocació de transmetre coneixements i felicitat, no es perdi mai.
Visca la passió i visca la vocació!!!!
Home Oriol, de cuinar més que tú segur que no en sabem, i no faria falta res més restregar-te per la cara el teu pròpi i impressionant currículum per argumentar la meva sentència...
ResponEliminaAra, de passió per el que fem com a molt admeto que algú ens empati, perque realment costa trobar més entusiasme que el que hi posen els bloggers cul.linaris a casa nostra.
D'aquesta trobada m'emporto moltes coses, i una de les millors és un bosc que simula estar buit pero que no s'ho creu ni ell mateix :-P