Instalant un marit...

INSTAL·LANT UN MARIT...
(Correu electrònic per a Suport Tècnic):
Benvolgut Suport Tècnic:
L'any passat vaig actualitzar la meva versió NÒVIO 5.0 per MARIT 1.0 i em vaig adonar que s'havia ralentitzat considerablement el funcionament del sistema, particularment les aplicacions FLORS i JOIES, que operaven meravellosament en la versió NÒVIO 5.0.
A més a més, MARIT 1.0 em va desinstal·lar programes valuosos del sistema, com FESTEIG 9.5 i ATENCIÓ PERSONAL 6.5, i va instal·lar programes indesitjables com CHAMPIONS LEAGE 5.0, COPA DEL REI 3.0, FÓRMULA U 3.4 i LLIGA 4.1.
CONVERSES 8.0 no m'ha arrencat mai més i NETEJA DE LA LLAR 2.6 simplement fa que el sistema es col·lapsi. He intentat solucionar la situació amb els programes DISCUSSIÓ 2.6 i RECLAMS 1.8, però no estan disponibles.
Què puc fer?
Atentament,
Desesperada

Resposta del Suport Tècnic:
Benvolguda Desesperada:
El primer que cal que pensis és que NÒVIO 5.0 és un paquet d'entreteniment, mentre que MARIT 1.0 és un sistema operatiu.
Si us plau, introdueix el comandament <EM PENSAVA QUE M'ESTIMAVES.EXE> i intenta descarregar LLÀGRIMES 6.2 i no oblidis instal·lar l'actualització de NO SÓC TA MARE 3.0. Si l'aplicació funciona com cal, MARIT 1.0 hauria d'executar automàticament les aplicacions de JOIES 2.0 i FLORS 3.5.
Però recorda que un ús excessiu de les aplicacions abans esmentades pot causar que MARIT 1.0 executi per defecte RONDINAIRE 2.5, HAPPY HOUR 7.0, CERVESA 6.1, CUBATES 9.8... CERVESA 6.1 és un programa molt dolent que derivarà en la descàrrega de RONCS BETA. Facis el que facis, sota cap concepte, cap, cap concepte, instal·lis SOGRA 1.0, ja que executa un troià que eventualment prendrà el control de tots els recursos del sistema.
A més, no intentis reinstal·lar el programa NÒVIO 5.0 ni utilitzis BANYES 3.4, ja que són aplicacions que no suporta el sistema i col·lapsaran la versió MARIT 1.0 .
En resum, MARIT 1.0 és un programa genial, però té una memòria limitada i no pot aprendre noves aplicacions ràpidament. Hauries de considerar comprar software addicional per millorar-ne el funcionament i la memòria. Et recomanem ÀPATS 3.0 i PICARDIES 7.7.
Bona sort

(un "chist" que corre per la xarxa real "como la vida misma...")

Màrketing humà

Fa uns dies escoltant la Rac1 vaig sentir una entrevista força interessant, no recordo el nom de l'entrevistat, però si que em va quedar gravat a la memòria el què va dir. Era un noi emprenedor i empresari que parlava de l'espiral en el que entres quan t'endinses en un projecte empresarial propi i de les conceqüències que això pot comportar. Les hores es fan curtes, et falten dies a la setmana, sembla com si mai tinguéssis prou temps per fer i abarcar tot allò que comporta el teu projecte. Pots arribar a deixar de banda amics, familia, aficions... en resum, no te n'adones i el projecte se t'ha menjat i el que és pitjor, que la mateixa dinàmica fa que lescoses comencin a no funcionar be en el projecte i o aquest acabi malament o el que és més segur, que tu acabis malament (físicament i mental). 

Va posar un exemple que em va semblar fantàstic, parlava de les 4 famoses P del màrketing: Product, Price, Place i Promotion, vaja, l'Abc de tota escola de màrketing, però amb la peculiaritat de que ell les havia adaptat a les persones. Explicava que ell havia entrat en un d'aquests espirals que va desenvocar en una paràlisi facial que el va mantenir fora de combat durant una bona temporada i aquí es va posar a pensar en tot el que havia fet, com ho havia fet i si era la millor manera d'enfocar la seva vida i plantejava el següent, aplicar les 4 P del màrketing a les persones perque de quant en quant ens paréssim una estona a reflexionar si estavem fent be les coses o el camí que seguiem ens acabaria portant a una situació de final no desitjat.

La conversió de les 4 P que va fer va ser aquesta:

• PARA
• PENSA
• PRIORITZA
• PLANEJA

Vaig pensar que això ja se m'havia passat pel cap més d'una vegada però que havia estat incapaç de verbalitzar-ho de manera tan clara. La meva primera reacció instintiva va ser la de PARAR a PENSAR què era el que estava fent i si ho estava fent be (de moment ja en portava 2 de 4...) i em vaig donar compte de que feia moltes coses i que potser no totes les estava fent be o si més no les podia optimitzar, això em va portar sense cap esforç a PRIORITZAR els temes que jo creia que eren més importants per a mi i els que em rodejen i tot seguit em vaig posar a PLANEJAR com podia rectificar i/o optimitzar situacions que fins ara creia que les portava be i potser estava equivocat. No se, però sembla com si tingués una sensació de tranquilitat que no la sentia com a tal abans de fer aquest petit exercici i la veritat és que el recomano al 100%.

No se si és un conyàs això que us acabo d'explicar i si m'he explicat be, però crec que PARAR, PENSAR, PRIORITZAR I PLANEJAR és una bona manera de encarar la vida tal i com està en aquests moments. Jo encara estic PLANEJANT (que potser és el més dificil de tot, però segur que si hi posem ganes sortirà be).

Val la pena provar-ho, veureu com alguna cosa positiva en treureu!!!

La foto es d'un moment fantàstic que vaig passar a Senegal on segurament "parat" en una amaca, estava "pensant" que les meves "prioritats" eren "planejar" el sopar d'aquella nit a la vora del mar...

Com diria en Piqueras... ESPELUZNANTE!!!

Després d'un petit descans blogaire ja torno a ser aquí i no vegis!!! porto un article que com diria Pedro Piqueras és "espeluznante, horrible, da escalofríos verlo!!!!" i és que n'hi ha per llogar-hi cadires i ho dic literalment per què el que us ensenyaré o t'ho prens sentat o caus a terra rodó, be, més ben dit caus desplomat i quan t'aixeques (si t'aixeques...) estàs rodejat d'una selfbomitina que segurament t'han de desenganxar del terra amb una espátula.

És la segona part del post "bebidas frikis around the world".

Vinga que començo:

la primera és...

...una beguda feta a base de placenta de porc!!! si, si, així de clar ho tenen els japonèsos. Resulta que diuen que te un sabor a préssec molt agradable (no recordo que el préssec tingui gust a sang ni que sigui del color de la draculinea beguda però aceptamos pulpo como animal de compañía...). És diu Placenta 4000000 (sona a ultramegasuper doping de ciclista que ha guanyat 5 tours seguits...). A quí segur que li mola el tema és a Tom Cruise...

Anem a per la segona (com diria un bon amic "venga, que me la quitan de las manos!!!):

Si senyor!!! una beguda d'all liquid (blurb, perdó..) made in Corea (another friki people in the world...). també tenen la versió ceba, serà per compensar l'alitòsi que deuen produïr aquestes begudes. És la guerra Coca cola vs. Pepsi en versió coreana i més heavy (òstia tu ets garlic!!! i tu onion...). Be, aromes exòtics pululant pels carrers de Seul.

La tercera de la llista és (i no menys important...):

Cervesa amb llet!!! la història és solidaria i és que una fàbrica de cervesa de Hokkaido (Japó evidentment...) va voler ajudar a la indústria lletera local que estava en hores baixes i el primer que els hi va passar pel cap va ser fer una beguda ajuntant els dos líquids.. vinga, quan més cosins més endins!!! això si que és creativitat i no la del Ferràn Adrià... . Diuen que te uns sabor afruitat i que esperen que tingui èxit entre les dones (crec que ja poden anar esperant una estona i més aviat llarga...).

Evidentment he deixat per la última la més bona de totes, be, lo de "més bona" ho dic pel grau de frikisme que embotellen, no pas per què la beguda m'estimuli molt a probar-la...:

És diu Gau Jau i és ni més ni menys que un refresc fet a base de pixats de vaca (sin palabras, me he quedado sin palabras...). Evidentment és una beguda india (però dels d'orient, no dels que tiraven fletxes contra el General Custer...), deu ser per allò de que les vaques son sagrades i com que no se les poden menjar, doncs es veuen els seus pixats (no vull saber què fan amb les parts sòlides que va deixant pel terra el pobre animal...). Per assegurar-se la jugada, el seu creador, el senyor Om Prakash diu que no te ningún gust a orina... de moment no ha tingut massa èxit (joder, no m'extranya!!!).

Doncs be, fins aquí la tornada gastronòmica de Urifood (que soc jo i ja em podeu estar seguint al twitter @urifood, que dic coses molt interessants!!!). Espero no haver causat cap sortida desesperada cap a la tassa del WC i si és així, que com a mínim hagi anat de gust!!!.

Apa, feu bondat (o bondage com diuen els de la competència de Rac1).

"Tortilla y croquetas" la película

Haciendo un ejercicio de introspección que me ha costado más de una sesión de psicoterapia, al final he sacado de mis entrañas algo que hacía mucho tiempo que me perturbaba, mi "opera prima", el desatascador de mi alma retorcida y compleja. Para ello he adoptado el método DOGMA, lo que hay es lo que se graba, no os voy a aburrir con todo el manifesto Dogma que de todos es conocido.

Sin más dilación, aquí os dejo con la que será la película más premiada de la historia del cine. 

Muchas gracias por adelantado y mis más sinceros agradecimientos a la Señora Sinde por haberme dado un empujoncito de 35 millones de € (evidentemente ha escrito el guión y la imagen estática en medio del vídeo es su gran aportación visual...) para producir esta obra maestra!!!, gracias Sinde, de todo corazón. Me guardo el resto del discurso para la entrega de los premios Goya, Oscars, leones... 

Una de braves... diferents

Mmmmm!!! com m'agraden les braves (aquí segur que discutiriem si les del Tomàs... ho deixarem per un altre dia, encara que les del Tomàs guanyen pel golejada a les del 3 estrelles de Madrid!!!).

Jo n'he fet unes de ben diferents, amb moniato. Ara us ho explico:

Primer hem de fer els moniatos al forn com quan fem la castanyada, agafem tota la polpa i quan estigui freda, la posem en porcions petites en un motllo per fer glaçons i cap al congelador (fins aquí molt fàcil!!!). Un cop passades 24 hores, les desmotllem tal que així...

 per que ens quedin uns cubets de moniato amb la forma que vulgueu (dependrà és clar del motlle on els poseu...)

Una vegada desmotllats, els rebossem amb farina, ou i pa ratllat ben finet...

i les posem a fregir amb l'oli ben calent (sinó, el rebossat es desenganxarà del moniato!!)...

Quan estiguin ben doradetes per fora, les retirem i les punxem amb un escuradents (no utilitzat!!!) per veure si s'ha descongelat del tot (normalment, quan el rebossat està doradet, si les peces no son molt grans, es descongelen ràpidament). i ja podem montar el plat. Jo aquí he fet una salsa picantona (per allò de les braves...) a base de maionesa, tomàquet, una mica de pimentó vermell fumat i una mica de guindilla (tot plegat combina prou be amb el dolcet del moniato).

I aquí teniu el resultat final...

Amb una mica de pesto també queden molt bones (serà per salses!!!).

Apa a disfrutar!!!

komo mola el kalimotxo!!!!

Dissabte a la tarda, un amic de l'escola dels bessons fa la festa d'aniversari (fins aquí tot correcte, políticament correcte...). Agafem l'autobús per pujar fins el Carmel on hi ha la casa on se celebra l'onomàstica infantil. Comença a fer un fred d'aquells que glacen les parts que sobresurtem més del cos (tu ja m'entens...). Però ai amics, quan arribem a la casa, sorpresa!!! no és una casa qualsevol, és una casa okupa, però collons quina casa: jardí, terrassa, llar de foc, arbres amb amaques... tot un lujo senyores!!! mal cuidat, però un lujo!!!. Be, jo ja estic curat d'espant (qui més qui menys te un passat que més o menys es pot explicar), però vaig tornar a aquelles festes de joventut on ens barrejavem tot tipus de gent amb l'excusa d'anar a veure un concert a una casa okupa (sempre mola fer una estona d'antisistema...). Mentre els pares es miràven els uns als altres, jo em petava de riure (per dins, és clar...) i els nens (okupes i no okupes, o sia amics del que feia la festa) s'ho passaven d'allò més be, no m'extranya, amb la quantitat de terreny que tenien per fer animalades!!!. Fins i tot vem menjar (això si, tot vegetarià) i hi havia algunes coses curioses, com unes croquetes de llenties amb anous i quelcom dolç que no estava pas malament, també hi havia hummus i més coses (crec que ninguna feia riure d'aquella manera que fan riure aquelles trufes màgiques...). Total, una vetllada okupa força divertida on ens ho vam passar molt be els okupes, els que veniem d'okupes i els nens, que ho van okupar tot en un segon (aquests si que en saben d'ocupar espais pel morro...).

Aquí us deixo unes foticos (no en vaig fer moltes pq cada vegada que veien un flaix algú posava cara d'espant... en realitat és broma, tots molt bona gent).

The brownies (como la película)

Alerta, alerta!! bajada de azúcar, debemos actuar lo más rápidamente posible!!, Doctor haga halgo que el paciente se nos va!!. Sudor frío en la cabeza del galeno, una gota que resbala por su nariz, la mente a 1000 revoluciones por segundo... "ya lo tengo, he dado con la sloución", traigan el instrumental que este paciente no va a morir hoy como me llamo James, James Brown... pero a partir de ahora me llamarán James Brownie, Jajajajajaj!!!. Y el tio lo salvó de la manera más original, haciendo unos brownies de cojones y la cosa salió bien, tan bien que el Doctor se puso el nuevo sobrenombre y terminaron todos compartiendo rico pastelito de chocolate hipercalórico...

Todo está documentado, gracias a Wikileaks tenemos las fotos, aquí quedan...

girada del rebés mola más su perfección arquitectónica...

Y la fiesta terminó así...
(aquí debería de ir un vídeo de James Brown cantando "I feel good" pero resulta que los señores de facebook no me dejan colgar el post en su página por que el vídeo es "abusivo...", eso según ellos. Ya sabemos todos que al señor Brown le molaban los polvos mágicos y los caramelitos de colores que te ponen contento, pero de aquí a no dejar colgar este inocente post sobre unos putos brownies, esto si que me parece de LOCOS!!!)